Les abelles a les ciutats

Les abelles a les ciutats

Qui més qui menys, quan veu una abella prop seu, reacciona de dues possibles maneres: es queda estàtic o salta de la cadira per allunyar-se el màxim d’ella. Ens fan por les seves picades i hi ha gent que n’és al•lèrgica, però són uns dels insectes més importants que tenim en aquest món. L’agricultura europea depèn en un 84% de la pol•linització de les abelles i l’agricultura mundial, en un 70%. L’extinció de les abelles representaria una catàstrofe alimentària a nivell global, amb una greu manca d’aliments.

Malauradament, les abelles estan desapareixent des de fa anys. La primera notícia que vaig llegir sobre el tema va ser a Estats Units, fa dos o tres anys, i l’última va ser a principis de juny d’aquest any, quan a Santa Coloma de Farners es van trobar més de dos milions d’abelles mortes. S’han barrejat moltes hipòtesis sobre la seva desaparició, entre elles els pesticides, les llavors modificades genèticament, virus, fongs, al canvi climàtic,… Diversos laboratoris ho han estudiat i cada un d’ells dóna una versió diferent. Alguns dels pesticides han sigut prohibits en determinats països.

És per aquesta raó que, des de fa uns anys, es porta l’apicultura a les grans ciutats i moltes d’elles ja compten amb ruscs a diferents edificis. N’hi podem trobar en alguns edificis de París, Londres, Berlín, Melbourne, San Francisco, Nova York, Buenos Aires, Barcelona i d’altres.

Hauríem de recordar les paraules d’Albert Einstein, que va dir que, si desapareixia l’abella, a la humanitat tan sols li quedaria quatre anys de vida.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Què tal un bon got de suor?

unicef-sweat-machine-blog.jpg-550x550
Un enginyer suec ha creat una màquina que esprem la suor d’una samarreta i la converteix en aigua mitjançant una destil•lació que treu els bacteris, les sals, les fibres de la roba i altres substàncies. Sembla que surt més neta de l’aigua d’aixeta de Suècia.

El dilluns dia 15 de juliol la màquina es va posar en marxa a la ciutat de Göteborg i més d’un miler de persones va estar bevent la suor dels altres.

Si us sóc sincera, la idea d’agafar un got d’aigua i pensar que bec la suor d’un altre és quelcom que m’ha remogut l’estómac una mica, per no dir bastant, però el tema m’ha interessat.

Unicef i la Copa Gothia (un torneig de futbol de la joventut) es van associar per desenvolupar la màquina i per posar de relleu els problemes d’aigua del món, ja que més de 780 milions de persones no tenen accés a l’aigua potable avui en dia.

Ens trobem que totes les solucions que han sortit fins ara per resoldre l’escassetat d’aigua necessiten inversions fortes i infraestructures i que aquestes solucions són plans a llarg termini, però el problema és urgent i aquesta màquina podria donar aigua a les persones que ho necessiten, per molt que la nostra imaginació rebutgi aquesta idea.

Preguntem-nos què faríem nosaltres si no tinguéssim aigua potable. Que acostumats que estem a obrir una aixeta, a comprar ampolles i garrafes, a omplir les gerres amb filtres sense donar-li el valor que té.

S’han de seguir desenvolupant i mantenint mètodes sostenibles per evitar l’escassetat d’aigua i aquest ho és, perquè no oblidem que l’aigua és un bé preciós.

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

El trist desenllaç

S’ha dit molt sobre el descarrilament del tren a Santiago i aquí faig extensiu al meu condol a les famílies que han perdut algun membre i els meus ànims als que estan encara a l’hospital.

Culpen al maquinista, al controlador que va trucar-lo al mòbil, però, i la seguretat? Uns trens com aquests que poden anar a 200 km/hora, pot estar tot a mans d’un maquinista? I si li agafa un atac de cor, una pujada o baixada de pressió, un mareig? No sé els detalls tècnics d’aquests trens perquè no tinc estudis d’enginyeria, però sí que sé que un tren amb tants passatgers no hauria d’estar mai a mans d’una sola persona, ni que tampoc hi hagués frenades automàtiques quan era sabut que aquella corba era perillosa -no em digueu que no és perillós que un tren que vagi a 200 km/hora hagi de reduir la velocitat de cop a 80…, m’agradaria saber quants accidents tindríem en una autopista si haguéssim de reduir de 120 a 80 sense cap tipus d’avís -.

Dit això, l’endemà va sortir un acudit gràfic a El Punt-Avui que al final, després de totes les queixes, el van haver de retirar. A les xarxes socials n’he trobat molts amb comentaris que no vull reproduir aquí. El vaig veure el mateix dia que es va publicar i no em va semblar ofensiu, al contrari, em va semblar una denúncia a la seguretat en les línies ferroviàries i el que es vol vendre com a “Marca España”, en cap moment vaig pensar que pogués ofendre a ningú i menys encara a les víctimes que van perdre la vida.

El més light que he vist, ha sigut aquest:

971549_559564450773688_1294654727_n
Tampoc posaré aquí cap dels comentaris que hi havia sota, perquè que tinguéssim un estat de setge era el més suau que vaig veure. Ja n’hi ha prou de les incitacions a l’odi i no tan sols ho dic per aquest fet, sinó per la quantitat de polítics que he vist (tant de dretes com d’esquerres, tant de Catalunya com d’Espanya com d’Europa) que s’han comparat amb Hitler i amb el nazisme. Podem o no estar d’acord amb moltes coses i tenim moltes raons per queixar-nos, però mai s’hauria d’incitar a l’odi. El més trist és que ho estan aconseguint.

 

Publicat dins de Uncategorized | 5 comentaris

“Serà com tenir una nina”

Serà com tenir una nina

El títol d’aquest escrit és el que va dir una nena xilena d’11 anys, que està embarassada després de ser violada per la parella de la seva mare. En unes declaracions a la TV, també va dir que estava contenta de tenir una criatura, que se l’estimarà molt, tot i que venia d’un home que li va fer mal. Aquesta nena va ser violada repetidament durant un període de dos anys i l’home en qüestió ja ha estat arrestat.

Les paraules del president de Xile Sebastián Piñera sobre aquest cas son que les declaracions de la jove mostren “profunditat i maduresa; tot i el dolor causat per l’home que la va violar, ella vol tenir cura del seu nadó” i ha demanat a la Ministra de Salut que supervisi personalment la nena.

Aquí no hi ha ni profunditat ni maduresa, el que hi ha és una prohibició a l’avortament que es remunta al règim autoritari del general Augusto Pinochet.

I Xile no és l’únic país. A El Salvador, la República Dominicana, Nicaragua, Hondures, Haití i Surinam també està prohibit, fins i tot si la vida de la mare o del fetus estiguessin en risc.

L’Organització Mundial de la Salut estima que 4,2 milions d’avortaments insegurs succeeixen cada any a l’Amèrica Llatina i el Carib. Desgraciadament, els professionals mèdics també han posat traves perquè les dones de l’Amèrica Llatina tinguin accés a avortaments segurs.

Quantes nenes més han de patir? Quantes dones més han de morir a mans d’un botxí abans que Xile canviï les seves lleis?
Una nena d’11 anys hauria d’estar jugant i estudiant, que és el que li toca, no pas cuidant-se d’un fill.

I aquí tenim un tal Gallardón que diu: “És raonable que una menor pugui avortar i, en canvi, no pugui comprar alcohol?“.

“Apaga y vámonos!”.

Publicat dins de Uncategorized | 1 comentari

Coneixes algú que l’ha patida?

Coneixes algú que l'ha patit

M’ha esgarrifat llegir que més d’una de cada tres dones al món ha patit violència física o sexual a mans de la seva parella, marit, amic o un membre de la família segons un  informe que ha publicat aquest passat mes de juny l’Organització Mundial de la Salut. I encara m’esgarrifa més pensar que hi ha moltes dones que no denuncien la violència que estan patint.

Les dones que han patit abús dupliquen els casos de depressió del de les dones que no l’han patit, tenen més probabilitats de contraure el VIH i de tenir problemes amb l’alcohol i tendències suïcides.

Si creieu que la majoria d’aquestes víctimes son d’Àsia o Àfrica, heu de saber que el 32,7 per cent de la violència física i sexual contra les dones es produeix en els països d’alts ingressos.

Com es pot aturar el que es considera ja com una epidèmia? No podem oblidar que la crisi econòmica que estan patint molts països fa que aquest índex hagi augmentat.

Llegeixo diversos articles en què es posa èmfasi en el fet que l’accés a les oportunitats econòmiques són crucials per poder donar a aquestes dones una independència financera. La veritat és que, per mi i per sobre d’aquestes oportunitats, és imprescindible l’accés a l’educació per tothom, fomentar el respecte, tenir autoestima i valorar-se com a ser humà lliure i digne que és. Només així erradicarem i acabarem amb la violència.

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

CONTROL I DOMINI

Control i domini

La revelació que Snowden ha fet, dient que Washington ha utilitzat Google, Facebook, Apple i altres gegants de la tecnologia de consum per espiar gairebé a tot el món, és una prova més de la forma moderna de l’abús dels governs.

Ja en el seu dia va sortir Assange amb el WikiLeaks i ara Snowden. Ambdós volguts per la justícia nord-americana per revelar secrets governamentals.

La vigilància massiva sembla que és una part essencial dels entramats polítics, econòmics i militars.

Snowden ha demanat asil polític a l’Equador i, tal com ha dit el seu ministre d’exteriors, Ricardo Patiño, “la sol•licitud té a veure amb la llibertat d’expressió i la seguretat dels ciutadans de tot el món. Hi ha alguns governs que actuen més pels seus propis interessos però nosaltres actuem sobre els nostres principis, pels drets humans de les persones”.

Control i domini tenen sentit en molts dels nostres governs “democràtics”. Fins on arriba la democràcia i on comença una dictadura? Pel que llegim als mitjans de comunicació dia sí i dia també, la veritat és que les línies cada vegada estan més difuses.

En el seu llibre “Propaganda”, publicat el 1928, Edward Bernays va escriure:. “La manipulació conscient i intel•ligent dels hàbits organitzats i les opinions de les masses és un element important en la societat democràtica Aquells que manipulen aquest mecanisme invisible de la societat constitueixen un govern invisible que és el veritable poder governant del nostre país “.

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Guatemala i el seu dictador

Guatemala i el seu dictador

 

El 10 de maig, l’expresident de Guatemala, el General  José Efraín Rios Montt, de 86 anys, va ser declarat culpable de genocidi i crims contra la humanitat pel seu paper en ordenar la mort de 1.771 persones de l’ètnia Maia Ixil durant el seu mandat 1982-1983. El tribunal el va condemnar a 80 anys de presó. És la primera vegada que un excap d´Estat s’ha enfrontat davant un tribunal nacional en lloc d´un tribunal internacional.

No obstant això, deu dies després, la Cort Constitucional va revocar la decisió citant errors durant el judici. Aquests errors van ser pel fet que Montt va quedar breument sense representació legal ja que la seva defensa va sortir en protesta. En aquest moment el judici s´hauria d’haver aturat, cosa que no va ocórrer.

Fins a 1.500 manifestants es van reunir a la ciutat de Guatemala i els països veïns d´Amèrica Llatina per condemnar la decisió del Tribunal Constitucional de Guatemala d´anul•lar el judici contra l´expresident.

Segons ha informat la BBC, Amnistia Internacional ha dit que era un “cop devastador per les víctimes de les greus violacions dels drets humans”

No és cap secret que la Cort Constitucional ha estat objecte de pressió econòmica i política.

Mentrestant, els EUA també ha estat objecte de crítiques pel seu paper en el suport al genocidi de Guatemala. Una Comissió de les Nacions Unides el 1999 va revelar que els EUA van proporcionar recursos directes de capacitació i també financers a les tropes guatemalteques responsables de cometre actes de genocidi com a part de la campanya del govern de Reagan contra el comunisme.

El judici representa un pas sense precedents per tal que els que cometen aquestes atrocitats siguin responsables de les seves accions.

I en el nostre país? Es jutjarà mai el seu passat sense la necessitat d’Argentina ni de tribunals internacionals? Em sembla que no.

Publicat el 01.06.2013 a Tribuna Ganxona

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari