Las pelás

He llegit aquest matí un article en que el seu titular es: “La Junta d’Andalusia indemnitzarà a les dones represaliades durant el franquisme. Unes dos mil dones andaluses van ser rapades, humiliades i violades”. Potser el que m’ha agradat es que, desprès de tants anys, hi hagi un reconeixement a unes dones recordades com “las pelás” que van ser rapades, humiliades, violades, obligades a prendre oli de ricí, separades dels seus fills i empresonades per prendre partit en el conflicte o simplement perquè van sortir del que, segons els seus opressors, era l’àmbit apropiat per una dona. En aquest article es llegeix el que el general Queipo de Llano les va advertir desprès de l’alçament: “Nuestros valientes legionarios y regulares han enseñado a los rojos lo que es ser un hombre. De paso también a las mujeres de los rojos que ahora, por fin, han conocido hombres de verdad y no castrados milicianos. Dar patadas y berrear no las salvará”. Amb algunes de les històries que narra l’article, em pregunto perquè mai, fins ara, no hi ha hagut un reconeixement a la dona. Hi han tantes coses que no s’han publicat, que no han sortit a la llum. Encara hi ha temps per fer un recull oral a aquelles dones que tenen entre 80, 90 i mes de 90, que tenen la memòria viva d’un temps en el que potser no van lluitar però que tenien unes idees, uns marits, uns fills que varen defensar,i per aquesta defensa les van castigar. S’ha de seguir treballant per la memòria històrica, no podem deixar que aquesta gent i les seves històries passin a l’oblit. Van haver vencedors però no vencedores perquè totes les dones, TOTES, d’una banda i de l’altre, van tornar a ser invisibles desprès de la República.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Las pelás

  1. Continua escrivint com ho fas, Imma. Un company meu de la Coral, en llegir els comentaris del meu blog, m'ha demanat per saber més de tu. Li agrada molt la frescor amb la qual escrius i expliques les coses… a la teva manera, certament! però clares i netes… i sense ambages…

  2. Imma ha dit:

    Joan,Tant tu (directament) com el teu amic (indirectament), m'heu alegrat el dia. Soc una "cagadubtes" i mai sé si realment em se expressar be o no i si el que dic pot interessar. Moltíssimes gràcies i molts petons

  3. Ho celebro! I continua…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s