El llenguatge

He trobat una notícia en El Periodico que en principi no l’he entès: “Impulso legal a la lengua de signos catalana” – El Parlament regula hoy la vía de expresión de los sordos.
Tonta de mi, he pensat: Una llengua de senyals, no es universal? M’ha estranyat molt. Creia, en un principi que no hi havien fronteres. Em pensava, sincerament, que els signes havien aconseguit el que l’esperanto no va poder fer pel llenguatge parlat. Ah senyors, ens hem topat, però, amb la cultura, amb les costums de cada lloc que ens fa a tots diferents a l’hora de comprendre les coses. Un dels exemples, i m’ha fet gràcia, es el tomàquet. En castellà fan el signe de fregir, en català de sucar-lo en el pa. I aixi amb altres coses al igual que deuen haver diferències amb altres països. Una de les coses que em va estranyar força al anar a viure a Anglaterra, van ser les onomatopeies. Tots sabem com es el lladruc d’un gos, el cant d’un gall, el soroll de picar a la porta, el soroll que fa el disparar un tret i demès. Tots l’escoltem igual però l’interpretem en el nostre llenguatge de diferent manera. Si aquí diem guau, guau, en anglès en diuen woof, woof, si aquí diem kikiriki, en anglès en diuen cockledoodledo, si aquí diem pom, pom, allà en diuen knock, knock i si diem pum, pum, allí en diuen bang, bang.
He comprés avui que es impossible tenir un llenguatge universal per molt que ens faci il·lusió i, en part, no deixa de saber-me greu que no pugui haver, al menys, un llenguatge on no existeixi cap frontera.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a El llenguatge

  1. Carles ha dit:

    Imma, això es el que surt al wikipedia:El origen más remoto que se conoce de dicha lengua lo sitúa en colegios de sordos fundados en Barcelona a finales del siglo XIX, y está estrechamente emparentada con la lengua de signos española, de la francesa, de la americana, de la valenciana, así como de las variantes empleadas en Italia. De hecho, todas estas lenguas pueden considerarse descedendientes de la antigua lengua de señas francesa.Desde 1994, tiene reconocimiento oficial por parte de la Generalidad de Cataluña que aprobó una proposición de ley para promoverla y promocionarla en la comunicación y en las administraciones públicas. Cataluña fue la primera comunidad autónoma en aprobar una ley para una lengua de signos.Avui ha tingut el reconeixement oficial.

  2. Imma ha dit:

    No n'estava assabentada.

  3. Karles ha dit:

    Hola Imma,potser et pot interessar una visita aquí:www.museuesperanto.org

  4. Imma ha dit:

    Gràcies Karles

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s