Rebecca i Daniel

Fa quasi un mes que dos nens varen ser assassinats per la seva mare en un hotel de Lloret de Mar. Una mare que es va sentir pressionada pels serveis socials catalans i britànics que li volien prendre les criatures perquè el seu pare estava acusat de pederàstia. Quan em vaig assabentar de la notícia i també fa poc, després del seu enterrament, vaig sentir una profunda tristor:

Tristor de com una mare pot acabar amb la vida dels seus fills.
Tristor per la folia d’una mare amb manca dels valors que son els de protegir i educar als fills des de que neixen.
Tristor de no donar-lis el seu dret a la vida.
Tristor per la fi d’uns nens innocents en un mon que no els veurà créixer.
Tristor pel rebuig i abandonament que han patit fins i tot el dia del seu enterrament.
Tristor perquè ningun familiar, ni tiets, ni avis, ni germans… va reclamar els seus petits cosos.
Tristor perquè ni el consolat britànic va fer cap esforç per repatriar-los a la Gran Bretanya.
Tristor perquè aquest nínxol número 71 no tindrà mai una làpida amb els seus noms ni cap flor.
Tristor perquè aquestes vides acabaran en l’oblid.

I tal com va dir mossèn Jesús durant la missa: “Una societat que no protegeix als menors és una societat malalta”.

Rebecca i Daniel que en pau descanseu

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s