Aristòfanes i la democràcia

El dramaturg grec Aristòfanes es va passar la seva vida defensant la democràcia dels tirans. És descoratjador recordar que va perdre, però va entendre que la lluita més difícil per la humanitat és sovint la comprensió de la realitat. Ell és el dramaturg idoni per tractar de comprendre el perill que representa els moviments de la extrema dreta tant dins d’Europa com dins dels EUA així com el poder corrupte que ja no correspon a les necessitats dels seus ciutadans. Va veure la mateixa corrupció fa 2.400 anys. Temia que la democràcia s’extingís i va lluitar per despertar als atenesos de la seva letargia, però la seva lluita va ser en va.

Aquesta extrema dreta és l’amenaça més greu dins la nostra societat. Tenen, amb el suport de centenars de milions de diners provinent d’empreses, un enorme poder. Ells munten intolerants creuades contra els homosexuals, els immigrants i els musulmans.

El robatori de fons públics i l’augment d’una classe rica és emmascarat pel discursos dels demagogs, que utilitzen la por i la grandiloqüència per mantenir-nos atemorits i confosos.

Aristòfanes va veure la manipulació psicològica i política de l’Estat democràtic a l’antiga Atenes. En repetides ocasions va advertir als atenesos en alguns dels seus escrits amb frases com: “Va mantenir la lluita en defensa de la gent del poble…. per posar les mans en el fons de l’estat i del poder” o “Mai es lliuraran els atenesos del poder que acabarà esclavitzant-los”.
Aristòfanes va advertir que la majoria dels ciutadans es despertaria massa tard, i va tenir raó. L’aparença de normalitat que ens acompanya es una falsa esperança i un estat de submissió. 
La normalitat del món normal és la protecció més eficaç contra la divulgació dels crims massius totalitaris”, va escriure Hannah Arendt en “Els orígens del totalitarisme”. “Els homes normals no saben que tot és possible. La raó per la qual els règims totalitaris poden arribar tan lluny és que la resta del món eludeix la realitat de la bogeria….”

Hi haurà gent que s’estranyarà que posi a Aristòfanes com exemple, doncs no deixava de ser una persona conservadora i la gent que em coneix sap que jo de conservadora…. en tinc poc. Però aquí estem parlant de democràcia, d’una democràcia transparent i al servei del poble. No podem seguir dormint, ens hem de despertar i defensar la nostra llibertat, els nostres drets i el que és més important, la nostra humanitat.
Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s