Dictador o Rei?

El president bigotut de Sri Lanka, Mahinda Rajapaksa, que va complir 65 anys el 18 de novembre, té un culte a la seva pròpia personalitat, ajudat per la propaganda que li dóna crèdit per l’aixafament dels rebels tàmils de l’any passat, després de gairebé tres dècades de guerra civil. Va guanyar un segon mandat presidencial al gener. El seu partit va arrasar en les eleccions parlamentàries. I des d’aleshores ha regirat la Constitució per l’anulació dels límits del mandat i poder fer més fort el seu poder.

Encara que fa gairebé un any des de la seva reelecció, els seguidors del Sr. Rajapaksa, aquesta setmana, es van preparar per a la seva presa de possessió a Colombo, la capital, el 19 de novembre. Peces d’artilleria van ser enviades al moll per assegurar que les coses es fessin amb una bona explosió. Uns 8.000 nens tocant tambors i una enorme guàrdia d’honor també estaven presents. El propi Sr. Rajapaksa va anar també a la seva ciutat natal de Hambantota, inaugurant un gran port i rebre el seu primer vaixell per, més tard, ser beneït per uns monjos que emplenaven una barca.

El Sr. Rajapaksa pot estar content. L’oposició se l’hi ha lliurat en safata. Diversos diputats han deixat els seus llocs ministerials. El líder de l’oposició, Ranil Wickremesinghe, sembla satisfet de jugar un simple paper. Mentrestant, el rival més seriós del president segueix sent Sarath Fonseka. L’ex cap de l’Exèrcit va veure el sagnant final de la guerra i després es va atrevir a muntar un desafiament presidencial. Des d’aleshores ha estat tancat per la seva conducta i, probablement, estarà entre reixes com a mínim durant els pròxims tres anys.

Una premsa que era independent, ha caigut gairebé en el silenci en un país que cada vegada més adopta formes no democràtiques, intimidat pels atacs inexplicables als periodistes. Aquesta setmana la majoria dels editors compleixen amb la “petició” del govern de publicar una gran fotografia d’aniversari de “Sa Excel·lència” en cada dirari. Entre els diaris i els cartells penjats per tot Colombo, el president no se li treu el somriure de sobre.
Els plans inicials per obtenir més poder a la regió Tàmil  han sigut rebutjats i el govern sembla estar fent servir a l’exèrcit per ajudar a canviar a les persones. Els tàmils tenen massa por per resistir. Ni ells ni els de fora, com les Nacions Unides, són capaços de forçar una investigació adequada sobre la creixent evidència que en els últims dies de la guerra, l’exèrcit va matar potser desenes de milers de soldats i civils tàmils. Aquesta setmana el govern va declarar que un vídeo de massacres, transmès per Al Jazeera, era completament fals.

El germà del president, Basil Rajapaksa, afirma que a Sri Lanka ha començat una època de “reis governants”. Les idees occidentals de la transparència, segons ell, juntament amb els límits al poder presidencial i la rendició de comptes, no són rellevants a la “cultura d’Àsia”. 
Entre els seus molts regals, el president hauria d’haver rebut una corona!!!
Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s