Els Reis d’Orient

Durant aquest dies he estat llegint comentaris sobre la festivitat dels Reis a diferents diaris i xarxes socials. M’he trobat des de la frase “Als meus fills no les hi diria mai una mentida” fins al “Jo soc republicà i com a tal no estic d’acord amb aquesta festivitat”.

Potser és hora de que tornem als anys en que nosaltres érem petits. Què va significar per nosaltres els Reis? Com vàrem viure aquesta experiència? Em costaria molt de creure que hi hagi algú que em digués que era una festivitat negativa, que no li fes il·lusió i, per sobre de tot, que no fos màgica.

Nosaltres érem cinc germans i cadascú posava la seva sabata sota una cadira, no fos que els Reis es confonguessin de regals! Els meus pares deixaven palla pels camells, torrons i tres copes de licor pels Reis i ens anàvem a dormir d’hora. Bé, anàvem al llit perquè el que és dormir, ens costava molt per la il·lusió que teníem. Si volíem anar al lavabo, la mare ens portava un orinal no fos que els Reis ens veiéssim i ens portessin carbó!

De segur que ens recordem d’algun regal especial com també d’alguna decepció. Del regal que més me’n recordo va ser una bateria que vaig demanar, i no era una bateria de cuina sinó una de percussió, que, encara que fos de joguet, portava els seus tambors i plats. I de la meva decepció va ser que vaig demanar un helicòpter de veritat i no me’l van portar. No entenia com la meva mare, dia rere dia, m’asseia al seu costat mirant d’explicar-me que era un regal “impossible” per la manca d’espai, i demès,  al que jo li contestava que els Reis eren mags i que ho podien fer. Crec que va ser aleshores que els pares, un cop passat Reis, varen decidir dir-me la veritat.
Aquesta il·lusió l’he volgut traspassar a les meves filles i no me’n penedeixo. Les cares que posaven quan veien els regals, és una imatge que ha quedat dins meu, així com quan veig a la quantitat de mainada a les rues dels Reis amb aquells ulls plens d’il·lusió, de respecte, de màgia.
La vida no és fàcil, i això ho sabem tots, però perquè hem de traspassar el sentiment de la nostre experiència a uns infants? Deixem-los viure i gaudir d’aquests moments especials que ja tindran els seus anys per madurar i tenir les seves pròpies opinions.  
Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Els Reis d’Orient

  1. LUCIO ALIMAKSE ha dit:

    Hola, Imma,Jo ne veig gens clar tot això que defenses. El meu punt de vista és que no s'ha d'enganyar mai els petits.Que confïin en els pares i sàpiguen que no els han enganyat mai.Hi ha gent, no és el meu cas, que van descobrir que les persones en qui més confiaven, els seus propis pares, els van tenir enganyats. Llavors, perquè han de creure altres coses ? No podria ésser un altre engany ?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s