La prohibició

Hem començat l’any amb la prohibició de que en ningun local tancat es pugui fumar. Soc fumadora però també he de dir que el meu fum no té perquè emprenyar ni perjudicar a la gent que tinc al meu voltant i, això, és una cosa que la majoria de fumadors no hem tingut mai en compte. Abans es podia fumar en qualsevol bar i restaurant, no passava res. Els que no eren fumadors tant si els hi agradava com no, s’havien d’aguantar. Va venir la llei en que els locals havien d’estar habilitats amb dues zones, la dels fumadors i la dels no fumadors i, teòricament, aquells que no ho podien ver, ho havien de prohibir. I dic, teòricament, perquè la majoria de locals petits que no podien fer la segregació, van permetre que es pogués seguir fumant. Els locals més grans van habilitar les dues zones amb una inversió que en alguns casos els hi va anar molt de costa amunt. Ara tenim aquesta nova llei, crec que en part és injusta i no ho dic perquè no es pugui fumar si no per aquells que van fer l’esforç d’invertir en marcar les dues zones. Fos jo la que tingués un local en el que hagués fet aquesta inversió, sincerament, em tocaria molt els nassos.
Els restauradors estan mirant de fer el que sigui per no perdre els seus clients fumadors. El que trobo completament ridícul és la idea de posar estufes a unes terrasses obertes i a la intempèrie… un mes de gener! Una vergonya si tenim en compte el cost de cremar tota aquesta energia. 

Dins de casa no fumo i, si em ve de gust desprès de dinar, de sopar o de prendre’m un cafè, surto al balcó faci fred o calor, soc jo la que m’he d’aguantar, soc jo la que te el vici. Que trobaré a faltar fumar una cigarreta desprès de dinar o sopar si vaig a un restaurant? Sí que ho trobaré a faltar. Que ho trobaré a faltar si vaig a prendre`m un cafè en algun bar? No us dic que no, però aquest és el meu problema i no el dels demés.

Durant aquests dies he pogut llegir queixes de tot tipus i, potser la que m’ha fet més gràcia, ha sigut la que ara seria impossible prendre’s un bon cafè. A mi mai se m’ha ocorregut pensar en anar a un bar a fumar, hi vaig perquè em vull prendre un bon cafè i no vaig a un restaurant per fumar si no per poder gaudir del menjar i, si en els dos casos, els acompanya una bona conversa… millor que millor.

I acabo dient que, com a fumadora, aquesta llei em sembla molt bé.
Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La prohibició

  1. Bé Imma, llàstima que hagi costat tant de temps. durant molt de temps els dolents de la peli i els rars hem estat els no fumadors. Ara és un goig saludable anar a un bar i veure el Barça. I tal com juguen ara encara és més goig.

  2. Fa més de 17 anys que no fumo…….pèro aquell ambientillo de fum, alcohol, suor i cervesa……….a vegades el trobo a faltar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s