La crisis





Ens toca temps de retallades en temes que hem lluitat anys per aconseguir, el nostre estat de benestar que s’està anant a fer punyetes, la sanitat, l’educació, la cultura i moltes coses més.

Fa uns dies quan un amic em va preguntar si estava d’acord amb les retallades, li vaig respondre que la crisis era una malaltia. Si jo estic malalta vaig al metge. El metge veurà on s’origina la meva malaltia i amb els medicaments me la curarà de socarrel i que aquí no s’estava curant el que s’havia d’haver curat.

Tots sabem que el cor de la crisis va ser produïda pels bancs i l’estat financer. M’és difícil comprendre el perquè no s’ha volgut curar. El diner és massa poderós ja que mou governs i països i al final acaben pagant aquells que més protegits haurien d’estar.

Em va sorprendre l’altre dia veure a les noticies al Sr. Miguel Ángel Fernández, governador del Banc d’Espanya, dient que aquestes retallades i reformes que esta fent el govern, s’haurien d’haver fet quan les coses anaven bé i cap comentari sobre el que els bancs hagueren hagut de fer fa anys.

Quanta gent que s’ha quedat al carrer ha de seguir pagant una hipoteca de per vida quan els bancs s’han quedat amb el seu pis que era, teòricament, “la garantia” d’aquesta hipoteca?

Per molt que ens queixem, per molt que anem a manifestacions i per molt que vulguem que les nostres veus es sentin, les retallades les tindrem perquè no hi ha diners i, per algun lloc, s’han de quadrar els números.

Com a nota informativa, fa uns cinc anys, s’anunciava que Espanya havia entrat, per primera vegada, en el seleccionat club dels 10 països del món amb major número de persones riques. Estàvem en plena bombolla. L’estudi que va publicar Merrill Lynch, deia que aquestes persones amb uns patrimonis molt elevats, van destinar en el 2007 quantitats increïbles en articles de luxe com son obres d’art, cotxes de luxe, iots privats, joies, vacances de luxe i demés, a pesar dels creixents costos i les turbulències dels mercats financers.

Les alarmes hi eren i no es va fer res. No érem precisament nosaltres, els ciutadans, que veiem i donàvem el crit d’alarma del que podia succeir. El que en realitat vull saber és si un cop superem aquesta crisis (que ho farem però no sé quan), inventaran alguna vacuna pels bancs i el sistema financer perquè no torni a succeir. Perquè, siguem francs, la malaltia no s’ha curat.

Publicat el 17.04.2011 a Tribuna Ganxona

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s