Què fa l’FMI?




M’agradaria explicar el naixement de l’FMI. En l’any 1944, els països que estaven a punt de guanyar la segona Guerra Mundial, es van reunir en un hotel a la zona rural de New Hampshire per repartir-se el botí. Els negociadors estaven decidits a construir un sistema financer global que garantís els diners i els recursos del planeta. Van crear una sèrie d’institucions destinades a aquest fi, formant l’FMI.

El treball de l’FMI sembla senzill i atractiu. Una institució que assegurava que els països pobres no caiguessin en el deute i, si ho feien, se’n podrien sortir amb préstecs econòmics. Es presentava com el millor amic i guardià dels pobres del món. El problema és que l’FMI va ser dissenyat i dominat per un grapat de països rics i, més concretament, pels seus banquers i especuladors financers.

Al llarg de la seva existència l’FMI ha fet algunes coses dignes d’esment, com ara a la dècada dels 90 quan Malawi, situat al sud-est d’Àfrica, es va afrontar a greus problemes econòmics i va demanar ajuda a l’FMI. Aquests l’hi van exigir vendre gairebé tota la propietat de l’Estat a empreses privades i especuladors i a retallar la despesa a la població. Van exigir que deixessin de subsidiar els fertilitzants. En el 2001, quan es van assabentar que el govern de Malawi havia acumulat grans reserves de gra en el cas que que hi hagués una mala collita, els va ordenar vendre-ho a empreses privades. A l’any següent va haver el fracàs de les collites. La població famolenca es va reduir a menjar l’escorça dels arbres i qualsevol rata que pogués capturar. Ajuda en Acció va arribar a la conclusió que l’FMI “té la responsabilitat de la catàstrofe”. Malawi va decidir sortir de l’FMI. Va tornar a portar subsidis per els fertilitzants, juntament amb altres serveis per a la gent fent cas omís als seus “consells”. En dos anys, el país es va transformar de ser un captaire a ser tan abundant que subministra ajuda alimentària a Uganda i Zimbabwe.

A Kenya, on les malalties de transmissió sexual s’havien reduït en un 65 per cent, l’FMI va insistir que el govern establís taxes per visitar al metge. Ara és un dels països més afectats per la SIDA en el món.

A Ghana, l’FMI va insistir que el govern establís taxes per anar a l’escola. El nombre de famílies rurals que podien enviar els seus fills es va estavellar a dos terços.

A Zàmbia, l’FMI va insistir que la despesa en salut es retallés i el nombre de nadons que van morir es va duplicar.

L’FMI va elogiar al govern d’Hongria en el seu objectiu de dèficit amb les retallades en els serveis públics. El poble hongarès va treure al govern i va elegir un partit que es va comprometre a fer que els bancs paguessin la crisi que havien creat. Es va introduir una taxa del 0,7 per cent en els bancs. L’FMI va cridar que faria que els bancs sortissin del país i els va avisar que el país patiria un col·lapse. Però no va ser així. Hongria va mantenir les seves mesures i no va castigar a la població. Va imposar impostos als sectors altament rendibles de l’energia i telecomunicació i va prendre els fons de pensions privades per pagar el dèficit.

El Premi Nobel d’economia, Joseph Stigiltz, va dir fa uns anys: Quan l’FMI arriba a un país, només està interessat en una sola cosa: assegurar els bancs i les institucions financeres. És l’FMI que manté als especuladors en els negocis. No estan interessats en el desenvolupament o a ajudar a un país sortir de la pobresa.

Potser que comencem a obrir els ulls.

Publicat el 11.06.2011 a Tribuna Ganxona

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s