Què els preocupa als nostres menors?

En un món on una mare ensenya amb orgull com injecta botox a les seves filles, és poc sorprenent que noies cada vegada més joves es preocupin pel seu pes i cos.

D’acord amb un estudi fet per la Universitat Central de Florida, prop de la meitat de les participants enquestades amb edats compreses entre els 3 i 6 anys, van dir estar preocupades pel fet d’estar grasses.El problema esdevé quan els seus propis pediatres diuen que aquestes nenes tenen un pes normal i no estan en risc de patir sobrepès.

És realment preocupant que el nombre d’hospitalitzacions de nens menors de 12 anys per trastorns alimentaris s’hagi més que duplicat en els últims anys, segons la National Eating Disorders Association (NEDA).

Encara no hi ha una relació directa que demostri que les burles durant la infància condueixin a trastorns d’alimentació, però moltes dones que les pateixen tenen un record dolorós sobre el seu cos i el seu pes durant la infantesa. Tots sabem que, dins de la seva innocència, els nens poden ser cruels. Jo mateixa pel sol fet de ser alta, vaig patir burles a l’escola i no recordo aquells anys com una època massa bonica.

Els pares tenim la responsabilitat d’aixecar l’autoestima dels fills. Hem d’explicar què és sa pel cos, no pas si engreixa o no. Què fàcil és dir: “Estàs gras o grassa”, paraules que poden causar el menyspreu del seu propi cos. Què sàpiguen que hi ha malalties que sorgeixen pel consum d’un determinat nombre d’aliments i de begudes i que el cos és una màquina que s’ha de cuidar.

Encara que aquest estudi està fet a Florida, el Govern basc va publicar un informe fa poc en que va preguntar a 339.048 menors d’edat, tant estudiants de primària com de secundària, les seves opinions sobre diversos temes socials. En aquest document es varen descobrir els perfils d’uns nens i adolescents més preocupats pel seu físic que dels problemes socials. En l’estudi els trobem també desmotivats amb els estudis, passotes en hàbits saludables per al seu futur (incloses les relacions entre iguals i les familiars), enganxats a la societat de consum i, el més inquietant, aliens a comportaments afavoridors de la igualtat de gènere, cultural i ètnica.

Difícil que això es trenqui quan els pares basen la seva vida familiar, la majoria per manca de temps, en què els nens passin hores davant la TV i l’ordinador. L’educació comença i es fa a casa.

Publicat el 03.07.2011 a Tribuna Ganxona

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s