De llibres i internet

El dia que vaig descobrir internet, ja fa uns quants anys, em vaig quedar meravellada. La meva primera reacció va ser: “Puc llegir diaris de tot el món”. Com una criatura, vaig anar a buscar diaris de Rússia, de la Xina i de diferents països del món, molts d’ells sense ni tan sols entendre la llengua però estava molt il·lusionada. Una font d’informació il·limitada al meu abast. Han passat bastants anys des d’aquell primer dia i he de reconèixer que mai m’ha defraudat.

Qui és el que busca ara un número de telèfon a les pàgines blanques i/o grogues? La majoria ho fem a través de la xarxa. Quan estàs llegint un article que t’interessa i et donen un enllaç per saber d’on s’ha tret la informació o per veure altres articles relacionats, qui és el que no clica? O si vols saber alguna cosa més del que firma l’article o d’algú altre, no hem posat el nom a Google? No hem fet servir la Vikipedia? Qui es el que no ha mirat els mapes per veure un lloc determinat? Qui és el que no ha contrarestat la informació i les opinions?. El ventall és infinit.

Fins aquí molt bé. He de dir però, que quan hi ha un article llarg que m’interessa llegir, l’imprimeixo i me’l llegeixo amb tranquil·litat, de la mateixa manera que m’agrada llegir un llibre que he comprat, que m’han deixat o que m’han regalat. El meu ús a la xarxa em permet anar d’un lloc a l’altre, buscar i trobar. En resum, recerca d’informació. Soc incapaç de posar-me davant la pantalla per llegir pàgines i pàgines d’un e-book. Em va costar d’acceptar quan vaig llegir fa temps que Amazon estava venent més e-books que llibres de tapa dura i ara, fa uns dies, va sortir al diari El Punt que els alumnes catalans obtenen més punts en la comprensió lectora a través de la pantalla que en format imprès.

Potser perquè ja tinc uns anys que no acabo d’entendre aquesta comprensió. Un llibre imprès és molt millor que en pantalla i si vols fer alguna recerca del que posa al llibre, tens la possibilitat de recórrer a la pantalla en lloc d’anar a mirar enciclopèdies com feia jo de petita i de jovenenta. Perquè, no ens enganyem, l’ordinador és una eina i s’ha de tractar com una eina. La lectura és un plaer, encara que sigui amb llibres de text. O potser estic equivocada?

Publicat el 10.07.2011 a Tribuna Ganxona

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s