Els límits de la premsa lliure

El que va succeir a Bengasi podia haver estat només una protesta fora de control en contra d´una pel•lícula feta a Califòrnia, produïda i dirigida per un constructor – reconegut islamòfob -, i finançada amb 5 milions de dòlars, que presenta l´Islam “com un càncer” i el profeta Mahoma com un faldiller, un pedòfil i, sobretot, un frau. La pel•lícula va ser promoguda pel pastor de  Florida Terry Jones, conegut arreu per haver cremat l’Alcorà.

Els provocadors saben que la política i la religió no es barregen a l´Orient Mitjà, sinó que són la mateixa cosa. Christopher Stevens i els seus col•legues diplomàtics a Bengasi han pagat el preu per aquesta provocació, una provocació a 1,6 milions de musulmans.

Quan va sortir la caricatura del profeta Mahoma amb una bomba al seu turbant en un diari danès, l’ambaixada danesa a Beirut va cremar en flames. Quan Terry Jones va decidir cremar l’Alcorà, els ganivets van sortir a l’Afganistan. Ara, aquesta pel•lícula provoca l’assassinat del diplomàtic i almenys sis persones més en protestes en més de 30 països

Hem de retrocedir al dia 22 d’octubre de 1988 quan el Cinema Saint Michel de París va mostrar la pel•lícula “L’última temptació de Crist”. Un grup de fonamentalistes cristians van tirar còctels Molotov dins del cinema, cremant-lo. En aquest atac, tretze persones van quedar ferides amb cremades i una va morir. No us és familiar?

Amb les noves tecnologies només es necessita un parell de bojos per donar inici a una guerra en miniatura al món musulmà en qüestió de segons. Una cosa és reclamar una “croada” contra Al-Qaida i un altre és insultar, deliberadament, un poble sencer. El racisme d’aquest tipus fa moure més d’un cor boig.

Irònicament, hi ha espai per a un debat seriós entre els musulmans sobre, per exemple, una reinterpretació de l´Alcorà, però la provocació occidental tanca aquest debat.

Parlem i defensem la premsa lliure. Fa uns anys vaig llegir sobre un editor de Nova Zelanda que va dir amb orgull que el seu propi diari havia tornat a publicar la caricatura del profeta. Quan va ser preguntat si tenia previst publicar una caricatura d’un rabí amb una bomba al cap la pròxima vegada que Israel envaís el Líban, es va afanyar a dir que això seria antisemita.

I aquí és on tenim el problema.  Algunes coses estan fora dels límits, i amb raó. Altres no tenen límits en absolut.

Publicat el 19.09.2012 a Tribuna Ganxona

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s