A la Xina recentment han aprovat una llei en què es requereix que els fills adults hagin d’anar a visitar els seus pares sovint. “La decisió s’ha produït perquè abunden els informes de pares grans que se senten abandonats o ignorats pels seus fills” segons informa AP. En un país on els costos d’una residència de la tercera edat són alts i tenint la llei d’un sol fill, fan que aquests costos no es puguin repartir.
Es creu que 167 milions de persones a la Xina tenen més de 60 anys i que molts dels fills van marxar de casa per trobar feina a les zones més industrials. Això fa que estiguin lluny i trobar el temps i diners per visitar al pare i la mare els resulti molt complicat.
Segons The Guardian, els alemanys també tenen problemes en cuidar els seus pares. Els preus de les residències són alts i molts fills els hi troben llocs més assequibles a l’Àsia i a l’Europa de l’Est. A Hongria mateix hi ha més de 7.000 alemanys que estan en les seves residències. Les organitzacions de benestar social locals ho han anomenat com “deportació inhumana”
Sense tenir en compte els casos dels xinesos o dels alemanys, hem de ser conscients d’aquest problema, esdevingut per la demografia i els diners: poblacions amb proporcions creixents de persones grans que necessiten atenció i menys diners per pagar-ho.
En el nostre país les coses empitjoren. Les ajudes per la gent gran en general, com també les ajudes domiciliàries, estan disminuint a passos agegantats, igual que el poder adquisitiu de les seves pensions. Molts dels fills, amb una feina i cobrant un sou que amb prou feines arriben a finals de mes – sense parlar dels que estan en atur – no tenen cap possibilitat de poder ajudar-los. El problema és greu.
Publicat el 05.01.2013 a Tribuna Ganxona
Imma Escamilla 