Les preferents

preferentes1-450x297

El Col•lectiu Ronda ha aconseguit que un jutge obligui Bankia a retornar 33.000 euros més els interessos,  els costos de procés judicial i la devolució de les accions al banc a una jubilada estafada que va signar les operacions perquè no havia rebut informació adequada sobre els riscos.

Són moltes les persones que van ser enganyades amb productes financers d’alt risc i s’estima que més del 90% de les persones que van adquirir aquests productes a Caixa Laietana, integrada a Bankia fa un parell d’anys, es van veure abocades a haver de canviar-les per accions d’aquest últim banc, unes accions que com tots sabem, van caure estrepitosament, cosa que els ha fet perdre tots els seus estalvis. Quantes vegades hem sentit que Bankia no haguera hagut de sortir a borsa? De qui és la culpa?

Conec  un cas en concret d’una dona que, quan va morir la seva tieta, va heretar unes preferents. No les pot cobrar però el que ha sigut completament injust és que Hisenda li va reclamar el pagament per haver heretat aquests diners “invisibles” i va haver de pagar! Ara està lluitant per mirar de cobrar el que pugui, encara que sigui recuperar el que ha pagat a Hisenda. Difícil.

Som molts els que estem farts d’haver de salvar uns bancs que,  per la seva mala gestió, estan enfonsant la gent del país i els pren allò que els ha costat tota una vida estalviar. Ara ens trobem que a Xipre la Unió Europea i l’FMI han apostat per fer una retallada sorpresa als dipòsits bancaris per tal d’aconseguir un rescat. Uns dipòsits que eren segurs.  Robatori?

La UE argumenta que Xipre és un cas especial i em pregunto si no és un principi. El preu d’això serà la total desconfiança de la gent que tingui dipòsits bancaris, especialment en aquells països que poden requerir un rescat a la zona euro – recordem que Grècia té la necessitat d’un segon rescat-.  Anem de malament a pitjor.

Publicat el 23.03.2013 a Tribuna Ganxona

 

Anuncis
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Baixes per maternitat

Una de cada set dones

Segons un article publicat per The Guardian,  una nova enquesta ha fet sortir a la llum l´increment del nivell de discriminació de les dones a la feina en cas de quedar-se embarassades, essent sovint acomiadades mentre estan de baixa per maternitat.

Una de cada set dones enquestades havia perdut la feina durant la baixa i el 40% va dir que el seu treball havia canviat a pitjor quan van tornar.

La companyia d’investigació OnePoll va preguntar a mil dones. El 30% sentien que ja no encaixaven a la feina i dues de cada cinc, que no tenien cap mena de suport. El 20% tenia la sensació que ningú entenia que per compaginar feina i fills cal fer jocs malabars.

Abans de la recessió, s’estima que 30.000 dones perdien el seu lloc de treball cada any per estar embarassades i que la xifra ha augmentat de forma espectacular. Pocs casos són denunciats i encara menys són els que arriben als tribunals.

Si això passa a la Gran Bretanya, em pregunto què deu passar aquí. Poca o nul•la informació en tenim.  La por dels empresaris de pensar que quan una dona té un fill, aquesta passarà més hores fora que dins la feina és incomprensible.

Quan vivia a Londres, un cop vaig tenir la meva primera filla vaig anar a una entrevista de feina per una companyia anomenada Research Bureau Ltd.,  que formava part d’Unilever i que tenia una  vacant en el seu departament de comptabilitat. El responsable de recursos humans, després de fer-me un fotimer de preguntes em va fer una última: “I si la teva filla es posa malalta, què faràs?”. Jo vaig contestar, sense pensar-m’ho: “Em quedaré a casa”. De seguida em va dir: “La feina és teva. Has sigut honesta”.  Vaig tenir sort, però també he de dir que en els més de dos anys que vaig estar allí treballant no vaig faltar cap dia.

Publicat el 16.03.2013 a Tribuna Ganxona

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

El consumidor

El consumidor

Dins el Ministeri del Poder Popular pel Comerç del Govern de Veneçuela existeix l’Institut per la Defensa de les Persones en l´Accés als Béns i Serveis (Indepabis),  que es va crear com una organització per protegir els consumidors amb poder de decisió.

El divendres dia 22 aquest institut va tancar totes les botigues de la franquícia Zara en el país durant 72 hores per haver pujat els preus. El cas de Zara no és excepcional a Veneçuela. Aquestes mesures s’apliquen cada vegada que identifiquen un abús, una pràctica irregular en els preus del mercat o una política massa capitalista d’alguna empresa. Aquesta setmana també va tancar una de les cadenes de ferreteria més importants del país perquè els seus  marges de beneficis eren excessius i sembla que el tancament, de moment, continua.

M’ha agradat veure les diferents lleis que aquest país té en matèria d´habitatge i preus i, també, veure algunes de les noticies que tenen penjades a la seva pàgina. M’he preguntat  què passaria si Facua o la OCU tinguessin poder de decisió en aquest país i m’ha vingut al cap les companyies de telèfon,  benzineres, companyies elèctriques,  supermercats i tants d’altres…

Podem estar o no d´acord amb el govern de Veneçuela, amb el seu president Hugo Chávez i amb les seves polítiques, però, sincerament, estan millor que nosaltres pel que fa a la protecció del consumidor.

Publicat el 02.03.2013 a Tribuna Ganxona

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Esclavitud al segle XXI

Mississipí aboleix l'esclavitud

L’estat de Mississipí ha prohibit l’esclavitud 148 anys després que s’abolís i, encara que a l’any 1995 varen ratificar la Tretzena Esmena de la Constitució dels Estats Units, no ho van comunicar oficialment al govern federal  fins ara.

Sempre que es parla de l’esclavitud, la majoria de gent pensa amb la compra i venda de persones, l’enviament d’un continent cap un altre i  l’abolició d’aquest comerç a principis del segle XIX, però sembla que s’han oblidat de l’esclavitud moderna  que existeix avui en dia. Una indústria pròspera arreu del món, considerada com  una de les indústries il·legals més lucrativa. S’estima que hi ha 27 milions  de persones esclavitzades generant 32 mil milions de dòlars l’any i, segons l’ONU, cada any hi ha dos milions de persones reduïdes a l’esclavisme. I aquí parlem del tractament de nens, homes i dones usats tant per explotació sexual com també al treball forçat o clandestí.

L’esclavitud està condemnada per les convencions de les Nacions Unides i és il·legal a tots els països del món. Malauradament,   hi ha alguns països com Myammar (Birmània) o Sudan on encara existeix i també en algunes regions de l’Àsia, l’Àfrica i l’Europa de l’Est segons les estadístiques. No obstant això, el tràfic i l’esclavitud de persones existeix arreu del món. Als Estats Units s’estima que 244.000 nens estan en risc de ser obligats a realitzar treball sexual. Quants pisos “bordell” il·legals s’han tancat a l’estat espanyol on tant homes com dones estaven forçats a l’explotació sexual?  Quants tallers s’han tancat on tenien gent treballant a totes hores vivint en pèssimes condicions? I aquests casos són tan sols els que hem vist o llegit als mitjans de comunicació i m’esgarrifa pensar dels casos que no s’han descobert.

Que no em diguin que l’esclavitud és una cosa del passat perquè no ho és.

Publicat el 23.02.2013 a Tribuna Ganxona

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Sense llibres?

Sense llibres

Massa sovint ens trobem que hi ha una o altra llibreria que tanca les seves portes perquè ja no pot subsistir. Llibreries que fa anys que van obrir i que, degut a la manca de vendes, no els queda una altra opció que el tancament.

Em pregunto com podem descobrir nous llibres i nous autors. És cert que molta gent compra els llibres per recomanació, pel boca a boca dels seus amics i familiars, però també és cert que a molts els agrada passejar-se pels passadissos de les llibreries i mirar portades, contraportades i inclús fullejar una mica el contingut d’un llibre.

Si ens refiem de comprar per internet, cal saber que Amazon ha tingut problemes en trobar la manera d’augmentar l’atenció cap a un nou llibre o un nou escriptor dins la seva pàgina web. Això vol dir que un menor nombre de nous autors seran reconeguts i a la llarga ens trobarem amb menys diversitat dins el món editorial.

El més trist de tot és que, potser a causa de les noves tecnologies, en un futur molt pròxim tindrem menys possibilitats d’elecció sobre quins llibres estaran disponibles per comprar.

Publicat el 16.02.2013 a Tribuna Ganxona

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

La corrupció

Des de l’any 2000 hi han hagut molts casos de corrupció que han castigat greument la butxaca del contribuent. Per dir alguns casos: Segells fantasmes del Fòrum Filatélico,  ERE, Palma Arena, Nueva Rumasa, Gescartera, Pretòria, Millet, Malaya, Gürtel, Noos, ITV, Pallerols i Bárcenas entre d’altres. Aquests han sortit a la llum en aquests últims anys i em pregunto quants altres casos hi ha dels que en som completament ignorants.

Ja entre els anys 1987 i 1993, en l’època del govern socialista de Felipe González, hi va haver un escàndol sobre l’ús irregular dels fons reservats per la lluita antiterrorista i contra el narcotràfic. En el judici va quedar provat que es varen utilitzar uns 5 milions d’euros per a ús privat, pagament de sobresous i gratificacions a funcionaris i alts càrrecs d’Interior. La investigació la va dur a terme el jutge Baltasar Garzón que, davant l’impediment d’Interior per seguir, va trobar el suport del Consell General del Poder Judicial.

No s’ha après la lliçó, mentre no et pesquin tot segueix igual. Els retrets entre polítics és el de “tu més”. Acusacions rere acusacions, com si amb això quedessin nets de qualsevol cosa que haguessin fet. Qualsevol imputat per corrupció – que no vol dir que sigui culpable – airejat  en els mitjans de comunicació d’un altre partit és verídic i es volen explicacions i dimissions. Qualsevol imputat de corrupció sobre el propi partit és mentida i una farsa. I no tan sols parlo del PP, estic parlant de tots els partits, perquè no sé si recordeu el mapa Google que es va fer sobre corrupció dels principals partits ja en l’any 2011.

La corrupció sempre ha existit en aquest país i seguirà així a no ser que es modifiqui el sistema de partits.  Els grans pactes que volen fer contra la corrupció no serviran per res, tan sols beneficiaran a aquells que s’estan beneficiant ara i això, en definitiva, és el que més els interessa.

Publicat el 11.02.2013 a Tribuna Ganxona

Publicat dins de Uncategorized | 2 comentaris

Gossos a la sala de parts

Donar llum amb el gos

Hi ha poques noticies que em sorprenen. Em poden emprenyar, indignar i hi ha moments que ni puc seguir llegint perquè em quedo completament saturada. Aquesta m’ha sorprès i encara no m’ho puc creure. Segons el diari The Telegraph  en Barney, un gos llaurador va estar present mentre la seva “mare” donava llum a l’Hospital. Això va passar recentment a Anglaterra.

La dona en qüestió volia que el seu gos estigués amb ella a la sala de parts i l’Hospital St. Michaels de Bristol li va concedir la petició. Aquest gos està certificat com a “gos terapeuta” ja que assisteix regularment els pacients de l’hospital amb la seva ama.

Després d’un part de dues hores, el gos es va quedar al costat de la dona, la seva parella i la llevadora fins que van marxar amb el fill acabat de néixer.

Els administradors de l’hospital havien aprovat la decisió després d’haver rebut el vistiplau dels experts en control d’infeccions amb la idea de que en Barney tranquil•litzaria la dona durant el part encara que, tal com explica el diari després de consultar a alguns dels treballadors, aquests no estaven gaire contents amb la decisió, per no dir gens.

Sabem que no és estrany avui en dia veure mascotes als hospitals, especialment als Estats Units, que permeten les visites com un mitjà per millorar tant la salut com els ànims com la dels pacients. Molts estudis han demostrat que tenir una mascota pot alleujar la solitud, baixar la pressió arterial i inclús els nens amb autisme s’han beneficiat de l’amor d’un bon gos. Però d’això a estar dins la sala de parts mentre s’està parint?

La veritat és que quan vaig parir a les meves filles tan sols volia cridar i que d’alguna manera em paressin el dolor que estava patint i només m’haguera faltat un gos que gemegués, pixés, bavegés o deixés pèls, per molt terapeuta que fos, al meu costat. Què passa doncs amb la higiene bàsica necessària en el part?

La directora de l’hospital d’obstetrícia, Sarah Windfeld, va defensar la decisió dient: “El gos va ser present com a gos terapeuta i no com a mascota”. Em pregunto si el gos sabia quina era la seva funció en aquell moment.

Publicat el 02.02.2013 a Tribuna Ganxona

 

Publicat dins de Uncategorized | 2 comentaris